FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noces. primeres núpcies (o segones núpcies, etc.) Primer, segon, etc., matrimoni contret per una persona. S'ha casat en segones núpcies amb una diputada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir en matrimoni. Els ha casats el rector de Sant Jaume. Ens casarà l'alcalde de la vila. Unir-se en matrimoni. El meu nebot es casa amb la noia gran del Pere. Són promesos i es casaran el mes que ve. S'han casat sense fer-ho saber a ningú. Lliurar-se amb molt d'afecte o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separat d'un conjunt de coses. Fes lligalls amb tots aquests papers solters. Que no ha contret matrimoni. Una dona soltera. Solters, casats i viudos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que determina que el matrimoni acabat de formar s'estableix en la localitat del germà de la mare d'algun dels cònjuges. Sistema de residència avunculocal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de doctrines i moviment religiós cristià que preconitza el menyspreu del cos, el refús del matrimoni i de tota relació sexual i el consum d'alguns aliments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servir-se (d'algú). Emprà un seu parent perquè anés a emmetzinar el príncep. Per a dissuadir-lo d'aquell matrimoni, hi empraren tots els parents. Servir-se d'alguna cosa. La llotja dels genovesos, de la qual no s'empren des que és feta la llotja major, sigui donada als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Heterogàmia en què els gàmetes provenen d'una soca comuna o d'individus emparentats. Obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup o categoria social, religiosa, ètnica, etc. [...]
